Devri

balbouzer

balbouzer

m. –ion

(1) Bredouilleur.

(1499) Ca 16b. Balbouzer. g. homme mal parlant. ●(1633) Nom 270b. Blæsius : begue : balbouezer.

(1659) SCger 130b. balbouzer, tr. «qui bredouille.» ●(c.1718) CHal.ms i. bredouilleur, tr. «balbouseur, gadeliaud, ur gac.»

(1983) PABE 46. (Berrien) balbouzer, tr. «celui qui bredouille.»

(2) Bavard.

(c.1718) CHal.ms i. un barbotteur, tr. «ur balbouser, barbotter, bequec.»

(1908) BOBL 16 mai 177/1b. Allo'ta, balbouzer, serr da vek.

(3) Bègue.

(1659) SCger 14a. begue, tr. «balbouzer.» ●(c.1718) CHal.ms i. begue, tr. «balbouser, gagouil, gadeliaud a sarz[eau].»

(4) Baveur.

(1983) PABE 46. (Berrien) balbouzer, tr. «par ext. celui qui bave.»

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...