Devri

hiboudiñ / hiboudal / hiboudañ

hiboudiñ / hiboudal / hiboudañ

v.

I. V. intr.

(1) (en plt d'un cours d'eau) Murmurer.

(1732) GReg 123a. Faire le bruit de l'eau, tr. «Hiboudal

(1876) TDE.BF 289b. Hiboudal, v. n., tr. «Faire du bruit, parlant de l'eau qui coule.» ●(1890) MOA 227a. L'eau fait du bruit en coulant, tr. «hiboudal a ra ann dour.»

(1904) SKRS I 147. Hag e selaouen trouz an dour / Oc'h hiboudi gant eur vouez flour. ●(1910) MAKE 56. ar steriou hag ar c'haniou-dour a gane, a hiboude. ●(1923) KNOL 18. Hag er ster, dre ar prad, an dour a hiboude. ●(1941) FHAB Genver 5. traoniennou glas ha doun, oc'h hiboudi dalc'h-mat gant kan an dour-red. ●(1941) FHAB Meurzh/Ebrel 33. ar steriou oc'h hiboudi warlerc'h ar skorn du.

(2) Murmurer, sussurer.

(1732) GReg 123a. hiboudal, tr. «murmurer à petit bruit.»

II. V. tr. d.

(1) Médire, détracter.

(1732) GReg 782b. Faire de mauvais rapports, tr. «hiboudal. pr. hiboudet.» ●(1752) PEll 451. Ibouda, médire, parler mal des autres. On le dit de même de ceux qui font comme profession de décrier les absens.

(2) Dénoncer, rapporter.

(1732) GReg 782b. Rapporter ce que font les autres, tr. «hiboudal. pr. hiboudet

(1876) TDE.BF 289b. Hiboudal, v. a., tr. «Dénoncer, médire, rapporter en mal les actions des autres.»

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...