Devri

Recherche 'dibar...' : 33 mots trouvés

Page 1 : de dibar (1) à dibarzh (33) :
  • dibar
    dibar

    adj.

    I. (en plt de qqc.)

    (1) Sans pareil, sans égal.

    (1857) HTB 29. eur vlaz c'houek dibar. ●43. hag en difoe eur spont dibar.

    (2) Dépareillé.

    (1934) BRUS 114. Dépareillé, tr. «dibar

    (3) Unique.

    (1931) VALL 766b. Unique, tr. «dibar

    II. (en plt de qqn)

    (1) Bezañ dibar gant udb. =

    (1867) FHB 120/125b. Bezit eun den dournet, / Dibar gant peb benvek.

    (2) Bezañ dibar e pep tra : être le meilleur dans tout.

    (1932) BRTG 137. En dén n'hel ket bout dibar é pep tra !

  • dibaradañ
    dibaradañ

    v. Enlever la croûte (du pain).

    (1931) VALL 174a. enlever la croûte, tr. «dibarada

  • dibaradennañ
    dibaradennañ

    v. Enlever la croûte (du pain).

    (1931) VALL 174a. enlever la croûte, tr. «dibaradenna

  • dibarailh
    dibarailh

    adv. Incomparablement.

    (1557) B I 361. Me so dibaraill maruaillet, tr. «Je suis dans un étonnement sans pareil.»

  • dibaraj
    dibaraj

    adj. Incomparable.

    (1732) GReg 186b. Il n'est pas comparable à l'autre, tr. «Dibaraich eo da eguile.»

  • dibaramantañ
    dibaramantañ

    v. tr. d. (marine) Dégréer.

    (1931) VALL 194a. Dégréer, tr. «dibaramanta

  • dibarañ
    dibarañ

    v. tr. i. Dibarañ diwar ub. : quitter qqn (des yeux).

    (1907) FHAB Kerzu 289. o daoulagat evel re ar bleizi ne zibarent ket divarnomp.

  • dibardaonañ
    dibardaonañ

    v. intr. Ken na zibardaon : tant que faire se peut.

    (1929) SVBV 82. en eur skrabat e waoñig ken na zibardaone ! ●(1939) CDFi 29 avril. an teodou fall a yeas endro ken na zibardaone.

  • dibarded
    dibarded

    f. Inégalité.

    (1931) VALL 387a. inégalité, tr. «dibarded f.»

  • dibarder
    dibarder

    m.

    (1) Inégalité.

    (1931) VALL 387a. inégalité, tr. «dibarder m.»

    (2) Particularité.

    (1931) VALL 387a. (une) particularité, qualité particulière, tr. «dibarder m. pl. iou

  • dibardon
    dibardon

    adj.

    (1) Attr./Épith. Impardonable, impitoyable.

    (1732) GReg 693a. Sans pardon, sans remission, tr. «Dibardoun

    (1904) DBFV 47a. dibardon, adj., tr. «irrémissible ; sans rémission.» ●(1957) AMAH $$$. met chomet on digastiz daoust d'am zorfedoù dibardon. ●(1972) SKVT I 121. N'eus ket dibardonoc'h eget ar brezelioù a relijion.

    (2) Adv. Sans rémission.

    (1904) DBFV 47a. dibardon, adv., tr. «irrémissible ; sans rémission.»

  • dibare
    dibare

    adj. Incurable.

    (1920) MVRO 22/1a. D'ar re goz ha d'an dud dibare (incurables). ●(1926) FHAB Here 364. ar pare da glanvourien dibare. ●(1931) VALL 384a. Incurable, tr. «dibare

  • dibarelezh
    dibarelezh

    f. Originalité.

    (1931) VALL 517b. Originalité, tr. «dibarelez f.»

  • dibares
    dibares

    adj.

    (1) Attr./Épith. Qui n'est pas paresseux.

    (1744) L'Arm 146b. Exact, cte, ponctuel, lle, tr. «Dibarésse.» ●(1787) BI 46. unn deine ampert, dibaresse. ●(1790) MG 149. er-ré dibarèss.

    (1844) LZBg 2l blezad-1 lodenn 32. un dén dibarès-oé bet aveid é zevérieu.

    (1904) DBFV 47a. dibares, adj., tr. «exact, ponctuel.»

    (2) Adv. Exactement.

    (1744) L'Arm 146b. Exactement, tr. «Dibarésse.» ●(1792) CAg 40. Eit monet dibaresse / Guet gred santel d'ou chervigein.

    (1829) CNG 126. Gueneign é oulennehès / Dibarès / Ag en deur-hont e ran-mé.

    (1904) DBFV 47a. dibares, adv., tr. «exactement, sans négligence.»

  • dibareüs
    dibareüs

    adj. Incurable.

    (1890) MOA 213a. Condamné, – incurable, tr. «dibareuz

    (1931) VALL 384a. Incurable, tr. «dibareüs

  • dibarez
    dibarez

    adj. Dépareillé.

    (1903) MSLp xii 270. eur votez dibarez ou mieux dibarezet = heb he farez (chaussure dépareillée) Mil. ms. ●(1934) BRUS 114. Dépareillé, tr. «dibaréz

  • dibarezañ
    dibarezañ

    v. tr. d. Dépareiller, déparier.

    (1872) ROU 80b. Déparier, un sabot, tr. «dibareza ur votez.» ●(1890) MOA 209b. Déparier, Oter l'une des deux choses qui font la paire, (dépareiller) tr. «dibareza, v. a.»

    (1962) EGRH I 54. dibarezañ v., tr. « changer de 2ème sabot, soulier, etc… de manière que la paire n’est plus complète. »

  • dibarezet
    dibarezet

    adj. Dépareillé, déparié.

    (1903) MSLp xii 270. eur votez dibarez ou mieux dibarezet = heb he farez (chaussure dépareillée) Mil. ms. ●(1957) ADBr lxiv 4/454. (An Ospital-Kammfroud) diou votez dibarezet.

  • dibarfeded
    dibarfeded

    f. –où

    (1) Inattention, dissipation.

    (1876) TDE.BF 115a. Dibarfeded, s. m ; C[ornouaille], tr. «Distraction d'esprit, dissipation d'esprit.» ●(18--) SAQ II 179. Mez en traou-ze holl, dibarfeded, inouamant, melkoni…

    (2) Imperfection.

    (1732) GReg 255a. Defectuosité, tr. «dibarfeded. p. dibarfededou

  • dibarfediñ
    dibarfediñ

    v.

    (1) V. intr. Se départir de son calme.

    (1931) VALL 201a. se départir de son calme, tr. «dibarfedi

    (2) V. tr. d. Distraire, dissiper (qqn).

    (1931) VALL 223b. Dissiper, distrraire, tr. «dibarfedi.» ●224b. Distraire, donner des distractions, tr. «dibarfedi

    (3) V. pron. réfl. En em zibarfediñ : devenir inattentif, se dissiper.

    (1857) LVH 36. aveit hum zibarfædein.

  • dibarfeksion / dibarfesion
    dibarfeksion / dibarfesion

    f. –où Imperfection.

    (1790) Ismar 308. n'en doh quet nezè cablus ag en dibarfætioneu a hou spered.

    (1838) OVD 56. nettat en inean ag en dibarfectioneu naturel. ●(1857) LVH 115. gobér brezel d'en dibarfection-hont. ●118. hun dibarfectioneu.

  • dibarfesion
    dibarfesion

    voir dibarfeksion

  • dibarfet
    dibarfet

    adj.

    (1) Qui n'est pas sérieux.

    (c.1802-1825) APS 49. en ol gesteu dibarfæt. ●68. er chongeu dibarfæt. ●(1821) SST 229. en hantiss a dut yoancq debauchet dé dibarfait. ●(1860) BAL 192. ur mab all deza, bete neuze scanv ha dibarfet.

    (2) Inattentif, distrait.

    (1790) MG 35. ni e grèd bout dibarfæt dirac-t'ou, ha laquat hur chonge guet treu-aral ! ●(1790) PEdenneu 82. Mar doh oueit én Ilis guet un isprit dibarfæt.

    (1876) TDE.BF 115a. Dibarfed, adj. C[ornouaille], tr. «Distrait, inconstant, chancelant.» ●Dibarfed enn he bedennou, tr. «distrait pendant ses prières.» ●(1882) BAR 218. tremenet calz amzer o vressa eur maread pedenou gant eur speret dibarfet. ●(1890) MOA 127b. Peu attentif (évaporé), tr. «dibarfet

    (1904) SKRS I 23. skambenn ha dibarfet en iliz. ●(1907) VBFV.fb 32a. distrait, tr. «dibarfet.» ●(1909) BROU 223. (Eusa) Dibarfet e vezan em fedennou. ●(1920) AMJV 23. daoust m'oa dibarfetoc'h egetho !

    (3) Imparfait, défectueux.

    (1659) SCger 68b. imparfait, tr. «diparfet.» ●(1732) GReg 255a. Defectueux, euse, tr. «dibarfed

  • dibarfetaat
    dibarfetaat

    v. intr. Devenir un peu fou.

    (1904) DBFV 47a. dibarfétat, dibarfétein, v. n., tr. «s'égarer, devenir un peu fou.»

  • dibarfoeltrañ
    dibarfoeltrañ

    v. tr. d. Détruire, mettre en pièces, en mille morceaux.

    (1766) MM 1240. dibarfoeltret stal ar c'hiqueur. ●(1792) BD 1214-1215. quement aguiffin voar ma hent / a dibarfoeltrin gand ma dent, tr. «Tous ceux que je trouverai sur mon chemin, / Je les déchirerai avec mes dents.»

    (1978) BAHE 97-98/28. Neuze eo dibarfoeltret ar gwez.

  • dibarfreuziñ
    dibarfreuziñ

    v. tr. d. Mettre en pièces.

    (17--) EN 2991. me songe er gentou evoais dibarfreuzet, tr. «je pensais tantôt que tu étais déchiré.»

  • dibariñ
    dibariñ

    v. tr. d.

    (1) Dépouiller.

    (1919) DBFVsup 14b. dibarein, v. a., tr. «dépouiller.»

    (2) Découpler.

    (1919) DBFVsup 14b. dibarein, v. a., tr. «découpler.»

  • dibarkañ
    dibarkañ

    v.

    I. V. tr. d. Faire sortir d'un champ.

    (1931) VALL 701a. Faire sortir du champ, tr. «dibarka

    II. V. intr. fam.

    (1) Divaguer, s'éloigner du sujet.

    (1872) ROU 81b. Divaguer, tr. «Dibarca.» ●103b. Sortir, de la question, tr. «Dibarca.» ●(1890) MOA 222b. Divaguer, tr. «Dibarka, v. n. – trei divar ar gaoz.»

    (1931) VALL 701a. dibarka, au figuré : sortir de la question.

    ►[empl. comme subst.] Digression.

    (1872) ROU 81a. Digression, tr. «Un dibarca

    (2) Déraisonner.

    (1890) MOA 211b. Déraisonner, tr. «dibarka, v. n.»

  • dibarkiñ
    dibarkiñ

    v. intr. Débucher.

    (1838) OVD 56. a pe zehé er giboesserion d'hobér dehou [er harhue] dibarquein.

  • dibarrezañ
    dibarrezañ

    voir dibarreziañ

  • dibarreziañ / dibarreziñ / dibarrezañ
    dibarreziañ / dibarreziñ / dibarrezañ

    v.

    (1) V. tr. d. Exiler, expulser de sa paroisse.

    (1915) HBPR 58. dibarrezi ar re [ar veleien] na douent ket. ●64. Ar veleien vad a vije dibarrezet dre ma vije kavet beleien touerien da gemeret ho leac'h.

    (2) V. intr. Changer de paroisse.

    (1872) ROU 77a. Changer de paroisse, tr. «dibareza.» ●(1890) MOA 163b. Changer de paroisse, tr. «dibaresia, v. n.»

    (1932) FHAB Eost 337. eun hanter dousenn verc'hed ha kement all a bôtred, hag a oar brao dibarrezia, evit mont da zansal en eun osteleri (lire : ostaleri). ●(1962) EGRH I 54. dibarreziañ v., tr. « quitter sa paroisse. »

    (3) plais. [employé pour dibarezañ] : dépareiller, déparier.

    (1962) EGRH I 54. dibarreziañ v., tr. « par plaisanterie pour dibarezañ. »

  • dibarreziñ
    dibarreziñ

    voir dibarreziañ

  • dibarzh
    dibarzh

    voir debarzh .1

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...