m. –où
(1) Borne.
●(1499) Ca 24b. Bonn. g. bourne mise en diuision de terres. ●126a. Limitaff vide in bonn. ●(c.1500) Cb 28a. Bonn alias men harz. g. bourne mise en diuision de terres.
●(c.1718) CHal.ms i. borner, tr. «bonnein, plantein bonneu.» ●(c.1718) CHal.ms ii. Limiter, tr. «lacat termen terminein, lacat bonneu bonnein.» ●(1744) L'Arm 33b. Borner, tr. «Laquatt bonneu.»
●(1904) DBFV 26b. bonn, s. pl. eu, tr. «borne.» ●(1933) ALBR 46. eur bonn bet diblaset o wazia. ●(1955) VBRU 40. e verzen a bep tu d’an tren ur gompezenn hep bevenn na bonn, gant netra warni, na menez na traonienn da zihuediñ al lagad pa ar spered.
(2) sens fig. Limite.
●(1857) LVH 48. ean e hra aquerh hag hemb bonn erbet (...) en droèd de rein de bep-unan ag er mampreu en dispanseu a beré en dès dobér.