bordenn

f. –où

(1) Bord (d'une route, de mer, etc.).

●(1723) CHal 21. Bordenë ën aut, tr. «le Rivage.» ●(1744) L’Arm 33b. Etre au bord, tr. «Boud ar er vordeenn.» ●(c.1785) VO 45. ar vordèn ur riviér. ●(1787) PT 39. ur parc bihan ar vordèn en hènt bras. ●(17--) TE 65. ar vordèn en Nil.

●(1829) CNG 33. lédandæt hemb borden. ●(1857) GUG 76. Ar vorden en tan éternel. ●(1861) JEI 75. betag hou tougue de draquellat hemb arsàu ar vorden en abim. ●(1887) LZBg 45^et blezad-3^e lodenn 143. ar vorden boquedec en Ourougourou.

●(1907) BSPD I 26. ar borden er Jourdén. ●(1985) ADEM 89. (An Arradon) e bordenn ar mor.

(2) Bord (d'une surface).

●(1790) MG 186. er bordenneu a nehi. [ur bilig].

(3) Margelle.

●(1876) TDE.BF 62b. Bordenn, s. f., tr. «Margelle d'un puits.»