v. tr. d.
I. Flanquer (un coup).
●(1744) L'Arm 159a. Flanquer, tr. «Delahein.. hétt.» ●359a. Singler, tr. «Delahein unn taule.»
●(1904) DBFV 42b. delahein, v. a., tr. «flanquer, appliquer (un coup), l'A.).» ●(1907) VBFV.fb 44a. flanquer, tr. «delahein.» ●(1927) GERI.Ern 94. delahein v. a., tr. «Flanquer (un coup).»
II. par ext. Jeter (qqc.) avec force.
●(1921) GRSA 274. hé delahein de zan ar mor [er skudel]. ●(1939) RIBA 55. Hag en diaol bras, get konnar hag arfleu, delahet d'hé léh, en nor ar é lerh. ●154. En delahein e hra de greiz en ti.
III. sens fig.
(1) Jeter (un regard furieux).
●(1932) BRTG 108. Delahein e hra arnehon selleu téret.
(2) Lâcher, balancer (un pet).
●(1939) RIBA 137. hag e zelah tri bram ar é skopeu.