adj.
I. (en plt de qqc.)
(1) Laid, vilain.
●(1906) DIHU 8/134. er gizieu neùé dihaill-se. ●(1912) DIHU 81/34. ur «patoè» dihaill ha méhus. ●(1937) DIHU 315/323. dihaill, tr. «(adj.) difforme, affreux, laid.»
(2) En mauvais état, abîmé.
●(1940) DIHU 349/106. Ar en hevelep tachen é huélan ur maen hir get ur hog aleuret dihaill ar er beg anehon.
II. (en plt de qqn)
(1) Horrible.
●(1937) TBBN 73. Ur péhour dihaill é bet.
(2) Maladroit.
●(1982) PBLS 75. (Langoned) dic'hailh, tr. «maladroit, empoté.»