horelladur .2 m. Vacillement, ébranlement.
●(1732) GReg 114b. Brandillement, agitation, tr. «horelladur.» ●312b. Ebranlement, tr. «horelladur.»
●(1825) COSp 253. rêin er repos d'en inean, calmein ha douçat é orelladur, a pe vou poéniet ha houlet én é obéreu hac én é bedèn.