inosant .1

adj.

(1) Innocent.

●(1659) SCger 69b. innocent, tr. «innoçant.» ●(17--) TE 22. ean e impléas ur finèss innoçant ha divlam.

●(1907) VBFV.bf 34a. inosand, adj, tr. «inosant.»

(2) Nigaud.

●(1907) VBFV.bf 34a. inosand, adj, tr. «nigaud.»