kranelladur

m. –ioù Crénelure.

●(1744) L'Arm 431a. Crenelure, tr. «Carnelladurr.. reu. m.»

●(1914) DFBP 71b. crénelure tr. «Kranelladur.» ●(1931) VALL 169a. Crénelure, tr. «kranelladur m.»