m. –ioù, –où
I.
(1) Outil, instrument, accessoires.
●(1872) ROU 72a. Accessoires, tr. «Ar prestou-all.» ●107b. Ustensiles, tr. «prestou.» ●(1879) ERNsup 165. prëst, m., pl. prestiaou, instrument, outil, St-M[ayeux]. ●(1890) MOA 102b. Accessoires, tr. «ar prestou all.» ●(1891) CLM 16. presteu labour ha peb tra aral.
●(1907) VBFV.bf 63b. prest, m. pl. eu, tr. «instrument de labour.» ●(1912) BUEV 42. Lezel e hré é bresteu étal en nor.
(2) Meuble.
●(1744) L'Arm 12a. Ameublement, tr. «preste. m.»
●(1849) LLB 809. Na de blanchein hou ti, na d'ober hou presteu. ●(1891) CLM 8. er presteu ag ou zyér.
●(1907) VBFV.bf 63b. prest, m. pl. eu, tr. «meuble.»
(3) Récipient.
●(1856) GRD 306-307. A p'hou pehé bet chairret, én ur præst, goaid hur Salvér, a pe varhué ar er groéz, na perhuéhet, na guet brasset respet en hou pehé-hui goarnet mad er goaid adorabl-zé ?
II. Reiñ bronn d'e brest : voir bronn.