adj. Bruyant.
●(1732) GReg 122b. Bruiant, ante, tr. «Trousus.» ●(1744) L'Arm 39b. Bruyant, tr. « Troususs.»
●(1849) LLB 438. ur harter trouzus. ●798. en harnan trouzus. ●1201. ur ster don ha trouzus. ●(1876) TDE.BF 642a. Trouzuz, adj., tr. «Bruyant.»
●(1925) FHAB Mae 187. goueliou distrantell, goueliou trouzus. ●(1934) BRUS 102. Bruyant, tr. «trouzus.»