Devri

avertisañ / avertisiñ

avertisañ / avertisiñ

[mbr aduertissaff, aduertissafu, brpm avertisein, aduertissan < vfr avertir par un dérivé comme avertissant (Godefroy 523b) < lat advertere]

V. tr. d. Avertir.

(1499) Ca 5a. Aduertissaff. g. aduertir. ●(1576) Gk (Catéchisme 13v°). Eguit cals à ræsonyou mat, Quentafu, d'an fin da admonetifu hac aduertissafu an ré à consider à vn guir fez. ●(1612) Cnf 42b. da dyuallaff ouz an trasé hon aduertis an Profoet royal.

(c.1680) NG 432. He houe bet en ellet / Douh ou advertissou. ●(1744) L’Arm 21b. Avertir, tr. «Avertissein.» ●(1790) MG 138. avertissein hé frièd. ●(1790) Ismar 198. arlerh meint bet avertissét. ●(1792) BD 3869. pa deu ar maro dam aduertissan, tr. «Quand la Mort vient m’avertir.» ●(17--) TE 83. ou avertissein de hum zerhel prest idan tri dé.

(1904) DBFV 14b. arvertisein, v. a., tr. «avertir.» ●(1931) GUBI 205. Er vugulion santél é kours avertiset / Um dennas get difré.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...