Devri

diskiant .1

diskiant .1

adj.

I. Attr./Épith.

A. (en plt de qqn)

(1) Fou, insensé.

(1499) Ca 65b. Disquient. g. sans sens : ou sans memoyre.

(1659) SCger 83b. niais, tr. «disquiant.» ●144a. disquiant, tr. «qui n'a de iugement.» ●(1744) L'Arm 209a. Qui n'a pas de jugement, tr. «Dissquienntt

(1872) ROU 60. Diskiant, tr. «insensé.» ●(1876) TDE.BF 800. Eunn den diskiant ato a gred / Eze o an holl diskiantet.

(1904) DBFV 58b. diskient, adj., tr. «sans raison insensé, fou, extravagant, impertinent.»

(2) Bezañ diskiant o : être insensé, inconscient de.

(1862) JKS.lam 8. Diskiant braz omp o tilezel ann traou a zo mad ha red.

(3) (Enfant) qui n'a pas encore de raison.

(1927) KANNkerzevod 5/7. soudarded digalon ha didruê o tiframma bugaligou diskiant eus tre divrec'h o mammou…

B. (en plt de qqc.) Fou, insensé.

(1877) BSA 156. eun dra diskiant. ●(1878) EKG II 65. traou diskiant, disleal ha dizakret.

(1911) BUAZperrot 490. Diskiant eo da aliou.

II. Adv. Follement.

(1904) DBFV 58b. diskient, adv., tr. «follement.»

III. Bezañ diskiant da stagañ : être très insensé. Cf. bezañ mat da dreiñ ar rod.

(1908) KMAF 39 E. Crocq. Droch a zo diskiant a-walc'h da staga.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...