Devri

disternañ / disterniañ / disterniñ

disternañ / disterniañ / disterniñ

v.

I. V. tr. d.

(1) Déharnacher (un cheval).

(1732) GReg 259a. Deharnacher, ôter le harnois des chevaux, tr. «Distærna ar c'hesecq.»

(1876) TDE.BF 150a. Disterna, distarna, v. a., tr. «Dételer, parlant des chevaux.» ●(1877) FHB (3e série) 24/195a. pa zistargnan va marc'h evit mont da ober eun affer bennac.

(2) Dételer (une voiture).

(1877) FHB (3e série) 24/195a. e c'hellemp distargna hor paourkeaz kar heb rei daou vennec bep tro.

(3) Débarrasser (la table).

(1932) BRTG 107. Éh oent é tistern ou miren hag é kemér ou hafé. ●(1932) GUTO 1. Disternet e voé en daul a hèr.

(4) Désencombrer.

(1732) GReg 274a. Desencombrer, tr. «disterneiñ

(1904) DBFV 61a. disternein, v. a., tr. «désencombrer.»

(5) Décadrer.

(1876) TDE.BF 150a. Disterna, v. a., tr. «Tirer de son cadre.»

(6) Retirer du métier à tisser.

(1904) DBFV 61a. disternein, v. a., tr. «désourdir.»

II. V. intr.

(1) Cesser de travailler, dételer.

(1953) BLBR 58-59/14. N'en deus ket distarnet kouls lavaret epad ar pevar dervez.

(2) Disternañ a =

(1917) LILH 2 a Gerzu. Didrous onn en anderù-men ha disternet em es a me fapérieu.

(3) Disternañ diouzh : cesser de.

(1939) ANNI 34. Distern e hrér doh en tabut.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...