Devri

dizuañ / dizuiñ

dizuañ / dizuiñ

v. tr. d.

(1) Ôter la couleur noire, la noirceur.

(c.1500) Cb 73b. ga. ennoircir / ou desnoircir. b. duaff pe dizuaff.

(1732) GReg 659a. Oter la noirceur, tr. «Disua

(1876) TDE.BF 164b. Dizua, v. a., tr. «Dénoircir.» ●(1895) GMB 190. ôter la noirceur pet[it] Trég[uier] diduañ.

(1932) BRTG 118. Ur blijadur e vehè bet dehon en dizuein [en hoh]

(2) Déhâler.

(1732) GReg 259a. Dehaler, travailler à ôter le hâle du visage, tr. «Disua. pr. disuet

(3) sens fig. Égayer.

(1949) KROB 14/2. o tiroufenna e dal, o tizui e spered.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...