Devri

godisal / godisañ

godisal / godisañ

v.

I. V. intr. Se gausser.

(1659) SCger 81a. se moquer, tr. «gaudissal vrebenac.» ●100b. railler, tr. «gaudissa p. sset.» ●149b. gaudissal vre benac, tr. «se moquer de quelqu'un.» ●(1732) GReg 452b. Gausser, railler quelqu'un, s'en mocquer, tr. «Godiçza. godiçzal. ppr. godiçzet. Van[netois] gaudiçzat. gaudiçzeiñ.» ●(1744) L'Arm 171a. Gausser, tr. «Gaudisssale.. ssétt.» ●(1790) MG 359. Gaudissal e rét, me hoær.

(1824) BAM 235. evit c'hoarzin ha gaudissal.

II. V. tr. i.

(1) Godisal àr udb. : gausser sur qqc.

(1790) MG 346. n'en dès quet d'audissal ar en articl-ze.

(2) Godisal diwar-goust ub. : se gausser de qqn.

(1868) FHB 159/17a. hag e cavont æssoc'h c'hoarzin, goapaat, godisal, caketal divar ho c'houst [ar zænt].

III. V. tr. d. Gausser, railler.

(1732) GReg 637b. Se moquer, railler quelqu'un, tr. «Gaudiçzal ur re.» ●(17--) FG II 54. va gaodissal.

(1834-1840) BBZcarn I 52. an hini ho godisso godisset hon ives, tr. «Celui qui vous raillera, raillez-le aussi.» ●(1836) GBI I 434. Ha ma godisa eo a ret ?, tr. «Vous moquez-vous donc de moi ?» ●(1889) ISV 444a-b. Me zento oc'h kement panezen / A gavo pleg da bep mare / Da c'hodisal va doare. ●(18--) PEN 92/108. me wel e hon gaudisset.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...