Devri

prederi

prederi

f.

I.

(1) Pensée.

(c.1500) Cb. Pridiry, pensement. (d'après DEBM 358). ●(1557) B I 411. Darnn he esper antier he pridiry, tr. «ce qu'elle veut et ce qu'elle pense.» ●(1575) M 223. Sanct Bernard á deury, en é pridiriou / A goulenn maz eo æt, nep á care'n bedaou, tr. «Saint Bernard avec gravité, dans ses méditations / Demande où sont allés ceux qui aimaient les choses du monde.» ●(1612) Cnf 38a. Luxurius mir na vizy / A effect nac à nep pridiry.

(1659) SCger 90b. pensée, tr. «pridiri.» ●165b. pridiri, tr. «pensée.»

(2) Répugnance.

(1744) L'Arm 335a. Répugnance, tr. «Pærderi. f.»

(3) Soin, souci.

(c.1718) CHal.ms i. Les plaisirs sont touiours accompagnés d'amertume, tr. «neuéquet a bligeadur hep displigeadur, er bligeadureu so ataü carguet a glahar, cant Ioi', cant perderi'.» ●(1732) GReg 871a. Soin, tr. «pridiry. p. pridiryou.» ●(1752) PEll 720. Prederi, & Prediri, avoir soin, souci & inquiétude : & sert aussi de nom substantif comme Preder.

(1907) VBFV.bf 60a. perderi (b[as] van[netais] predi), m. pl. eu, tr. «soin, souci, sollicitude, inquiétude.»

(4) Crainte, appréhension.

(1792) HS 34. é perderi doh enn amzér de zonnet.

(5) Gant prederi a : de crainte de.

(17--) VO 49. M'em boai men droucsant ne oai quet raï goutant a nehi a hul logein, guet perderi a hum ziæzein.

(6) Chagrin.

(1659) SCger 21a. chagrin, tr. «pridiri

(7) Perplexité.

(1659) SCger 91a. perplexité, tr. «pridiri

(8) Hep prederi =

(1787) BI 158. hi friet, pehani (…) ë-rai enn alézon d'enn ol hemb perderi, à bep dourn, hemb seèllet, hemb musur.

II. [en locution]

(1) Kaout prederi o : répugner à.

(1790) MG 250. perac en e hoès quemènd a berderi é tostat peb-mis d'er Govesion ? (...) N'em behai quet perderi er bet é larèt me féhedeu.

(2) Kaout prederi a ub., a udb. : avoir peur de qqn, de qqc.

(17--) VO 19. perderi ou dès ag er brizél. ●55. n'hi doai quet eèllét parad a ruein èl p'hé devezai bet perderi a hanamb.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...