Devri

sentorioù

sentorioù

plur. Ober e sentorioù ouzh ub. : faire les volontés de qqn.

(1914) FHAB Eost 240. Grêt e veze e holl zentoriou outan. ●(1958) ADBr lxv 4/526. (An Ospital-Kammfroud) Sentoriou : n. m. pl : Ne s'emploie pas au singulier. – Dérivé de senti (obéir). Ober d'eur hrouadur e oll zentoriou hag e lavarou : céder à tous les caprices d'un enfant.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...