Devri

silwink / silwint

silwink / silwint

adj.

I. Attr./Épith.

(1) Mal équilibré, instable.

(1920) KZVr 361 - 01/02/20. sirwink, tr. «mal équilibré.» ●(1931) VALL 393b. (objet) en équilibre, en position instable, tr. «sirvink, silvink T[regor].» ●(1947) TNOG 5/26. (Goelo) Silwint, ag. distabil, a sil hag a wint. Kemper-Gwezennek, Gwelo.

(2) (en plt de qqn) =

(1935) BREI 396/3a. klevet am eus, hag evidoun da veza arru silwink, sede me.

(3) sens fig. Ambigu.

(1907) AVKA 81. N'an eus en Aviel kentel muioc'h sirwink evid homa.

II. Loc. adv.

(1) E silwink : en équilibre instable.

(1931) VALL 269a. en équilibre instable, branlant, tr. «e siwink

(2) Bezañ war silwink : être sur le point de tomber.

(1942) VALLsup 24b. branler, être sur le point de tomber, tr. «bezañ war silwink

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...