Devri

superbite

superbite

f. Superbe, fierté.

(1659) SCger 114a. superbe peché, tr. «superbité.» ●(1687) MArtin 3. Gant gloar ha gant superbité. ●(c.1718) CHal.ms ii. vn homme glorieus, tr. «un den deen carguet a rauc a raugoni ha gloriustet, a superbité a vanité.» ●(1727) HB 121. dre va superbite. ●(1732) GReg 285b. Le diable de l'orgüeil, tr. «Tad ar superbitez.» ●(1792) BD 4851. o cloriustet hac ho superbite, tr. «votre gloire et votre superbe.» ●(17--) CBet 37. Dre ma voa un El caer, leun a superbite. ●375. dre ho ourgouil hac ho superbite.

(c.1825-1830) AJC 3063. na displig netra dean vel ar superbite. ●(1834) APD 107. dre va superbite. ●(18--) MILg 160. Ann humilite zo exaltet / ar superbite zo diskaret.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...