Devri

vatet

vatet

adj. Évanoui.

(1829) CNG 100. Ar é face é couéhas vâtet. ●(1861) BSJ 220. Hur Salvér, vatet d'er boén dré er chonge hirissus ag é souffranceu. ●244. en hani e zou vatet d'er gloès ha d'en droug.