Devri

Recherche 'bles...' : 5 mots trouvés

Page 1 : de bles (1) à blesin (5) :
  • bles
    bles

    m. –où Blessure.

    (c.1718) CHal.ms i. appareil d'une plaïe, tr. «quentan palastr', lacait ar ur bless'.» ●Bandage tr. «Liam de uandein, de c'hrounein ur bless.» ●(1732) GReg 98b. Blessure, tr. «bleçz. p. bleçzou. Van[netois] Bleçz. p. ëu.» ●99a. Blessure mortelle, tr. «bleçz marvell.» ●(1744) L'Arm 32a. Blessure, tr. «Blésse.. eu. m.» ●(1792) CAg 74. Er bouiss ë zegueor peb blesse, / Hou laca hoah de ouaïdein.

    (1824) BAM 143. tri bles. ●(1825) COSp 29. ma receüant ur blesse benac ér hombat. ●(1863) GOM 287-288. oc’h he zivisca hac evel ma yoa staguet he zillad oc’h he c’houliou, e refrescont he oll vleçou, hac e lequeont ar goad da redec eus a guement lec’h a so en he gorf.

    (1904) DBFV 24b. bles, m. pl. eu, tr. «blessure, balafre.» ●(1972) SKVT I 162. petra 'zo flouroc'h, war ur bleñs, eget dorn ur vamm ? ●180. Seurt bleñsoù a bare buan.

  • blesadur
    blesadur

    m. –ioù Blessure.

    (1621) Mc 98. an remedou, han medicamantou principal dan bleçadur.

    (c.1718) CHal.ms ii. Il souffre beaucoup de temps en temp d'une Vieille blessure, tr. «a Coursadeu poeniet é bras guet ur blessadur coh.»

    (1839) BESquil 298. hemb blessadur erbet. ●(1857) HTB 64. ar blesadur kriz a reont.

  • blesañ / blesiñ
    blesañ / blesiñ

    v.

    I. V. tr. d.

    (1) Blesser.

    (c.1500) Cb 97a. [gor] Jdem vlcero / as. ac. g. naurer / blecier. g. goulyaff / bleczaff. ●(1612) Cnf 34b. LAzaff, pé bleczaff den.

    (1659) SCger 15a. blesser, tr. «blessa.» ●(1732) GReg 98b. Blesser, tr. «bleçza. p. bleçzet. Van[netois] bleçzeiñ. pr. et.» ●Facile à blesser, tr. «eaz da vleçza.» ●(1744) L'Arm 32a. Blesser, tr. «Bléssein

    (1904) DBFV 24b. blesein, v. a., tr. «blesser.»

    (2) sens fig. Blesser.

    (c.1680) NG 105-108. Adam (…) / E tebrin ac un aval glas, / Ur blessas ol.

    (1824) BAM 70. e vlesser ar garantez christen. ●127. blessa a rer cals ar garantez christen.

    II. V. pron. réfl. En em vlesañ : se blesser.

    (1732) GReg 98b. Se blesser, tr. «em vleçza. pr. em vleçzet.» ●(1744) L'Arm 32a. Se blesser, tr. «Um vléssein

  • bleset
    bleset

    adj. Blessé.

    (1633) Nom 177a. Mitella : linge où le bras repose estant blessé : liennen pe voar hiny ez læcquer an bræc'h blesset. ●258a. Sugillatio, liuor : œil blessé & bleu : lagat blesset ha bleuz.

    (1732) GReg 98b. Avoir soin des blessez, tr. «sourcyal ar re-vleçzet.» ●(1744) L'Arm 32a. Blessé à mort, tr. «Bléssétt de varhuë.»

    (c.1825-1830) AJC 3980. o sud vlesed.

  • blesiñ
    blesiñ

    voir blesañ

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...