Devri

Recherche 'bles...' : 5 mots trouvés

Page 1 : de bles (1) à blesin (5) :
  • bles
    bles

    m. –où Blessure.

    ●(c.1718) CHal.ms i. appareil d'une plaïe, tr. «quentan palastr', lacait ar ur bless'.» ●Bandage tr. «Liam de uandein, de c'hrounein ur bless.» ●(1732) GReg 98b. Blessure, tr. «bleçz. p. bleçzou. Van[netois] Bleçz. p. ëu.» ●99a. Blessure mortelle, tr. «bleçz marvell.» ●(1744) L'Arm 32a. Blessure, tr. «Blésse.. eu. m.» ●(1792) CAg 74. Er bouiss ë zegueor peb blesse, / Hou laca hoah de ouaïdein.

    ●(1824) BAM 143. tri bles. ●(1825) COSp 29. ma receüant ur blesse benac ér hombat. ●(1863) GOM 287-288. oc’h he zivisca hac evel ma yoa staguet he zillad oc’h he c’houliou, e refrescont he oll vleçou, hac e lequeont ar goad da redec eus a guement lec’h a so en he gorf.

    ●(1904) DBFV 24b. bles, m. pl. eu, tr. «blessure, balafre.» ●(1972) SKVT I 162. petra 'zo flouroc'h, war ur bleñs, eget dorn ur vamm ? ●180. Seurt bleñsoù a bare buan.

  • blesadur
    blesadur

    m. –ioù Blessure.

    ●(1621) Mc 98. an remedou, han medicamantou principal dan bleçadur.

    ●(c.1718) CHal.ms ii. Il souffre beaucoup de temps en temp d'une Vieille blessure, tr. «a Coursadeu poeniet é bras guet ur blessadur coh.»

    ●(1839) BESquil 298. hemb blessadur erbet. ●(1857) HTB 64. ar blesadur kriz a reont.

  • blesañ / blesiñ
    blesañ / blesiñ

    v.

    I. V. tr. d.

    (1) Blesser.

    ●(c.1500) Cb 97a. [gor] Jdem vlcero / as. ac. g. naurer / blecier. g. goulyaff / bleczaff. ●(1612) Cnf 34b. LAzaff, pé bleczaff den.

    ●(1659) SCger 15a. blesser, tr. «blessa.» ●(1732) GReg 98b. Blesser, tr. «bleçza. p. bleçzet. Van[netois] bleçzeiñ. pr. et.» ●Facile à blesser, tr. «eaz da vleçza.» ●(1744) L'Arm 32a. Blesser, tr. «Bléssein.»

    ●(1904) DBFV 24b. blesein, v. a., tr. «blesser.»

    (2) sens fig. Blesser.

    ●(c.1680) NG 105-108. Adam (…) / E tebrin ac un aval glas, / Ur blessas ol.

    ●(1824) BAM 70. e vlesser ar garantez christen. ●127. blessa a rer cals ar garantez christen.

    II. V. pron. réfl. En em vlesañ : se blesser.

    ●(1732) GReg 98b. Se blesser, tr. «em vleçza. pr. em vleçzet.» ●(1744) L'Arm 32a. Se blesser, tr. «Um vléssein.»

  • bleset
    bleset

    adj. Blessé.

    ●(1633) Nom 177a. Mitella : linge où le bras repose estant blessé : liennen pe voar hiny ez læcquer an bræc'h blesset. ●258a. Sugillatio, liuor : œil blessé & bleu : lagat blesset ha bleuz.

    ●(1732) GReg 98b. Avoir soin des blessez, tr. «sourcyal ar re-vleçzet.» ●(1744) L'Arm 32a. Blessé à mort, tr. «Bléssétt de varhuë.»

    ●(c.1825-1830) AJC 3980. o sud vlesed.

  • blesiñ
    blesiñ

    voir blesañ

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...