Devri

Recherche 'diaviz...' : 4 mots trouvés

Page 1 : de diaviz (1) à diavizet (4) :
  • diaviz
    diaviz

    adj.

    I. Attr./Épith.

    (1) (en plt de qqn) Mal avisé, imprudent.

    (1659) SCger 116a. temeraire, tr. «diauis.» ●(1792) BD 2486. Diauis vo niny dam lesen na gredo, tr. «Celui qui ne croira pas à ma loi sera insensé.» ●(17--) TE 2. er-ré ingrad ha diavis erhoalh.

    (1838) CGK 22. Meur a Blahic qués diavis. ●(1872) ROU 80a. Sans déférence, tr. «diaviz.» ●89a. Pour la soustraire à la curiosité indiscrète du public, tr. «da viret na vize gveled gant curiuzenned diaviz.» ●(1880) SAB 48. unan eus an dud saouzaned, eus an dud diaviz-se, (…) ne reas man ebed, stoui ebed p'edo ar beleg o lavaret : Et Verbum caro factum est. ●(18--) GBI II 392. Mari 'r Moal n'ê ket diavis, tr. «Marie Le Moal n'est pas mal avisée !»

    (1904) DBFV 16b. ur bam é d'oh bout ken diaviz, tr. «votre imprudence m'étonne.» ●46b. diavis, adj., tr. «étourdi, écervelé, impertient, imprudent, téméraire, maladroit.» ●(1906) HIVL 84. Er préfet e oé fin ha sontil. En eskob ne oé ket diaviz naket. ●(1910) EGBT 157a. diavis, tr. «mal avisé, imprudent.» ●(1955) VBRU 83. Diaviz e vefe neb a glaskfe kontell ha paner d'ormella goude m'eo tremenet ar mareaj. ●(1957) ADBr lxiv 4/452. (An Ospital-Kammfroud) Diaviz : adj. – Irréfléchi, peu prévenant : un den diaviz.

    (2) Niais.

    (1659) SCger 83b. niais, tr. «diauis

    (3) (en plt d'une action, de paroles) = (?) Imprudent, inconsidéré (?).

    (1790) Ismar 67. er yuneu diavis hac er hastimanteu raï rust n'en dint quet agréét guet Doué. ●80. guet ou honseilleu diavis e ra mui a zroug eid a vad.

    (18--) PEN 92/26. a zo dastumet en Paris / a balamour d'eun toll diavis.

    II. Adv. Étourdiment, imprudemment.

    (1876) TDE.BF 114b. Diaviz, adv., tr. «imprudemment, indiscrètement.»

    (1904) DBFV 46b. diavis, adv., tr. «étourdiment.»

  • diavizamant
    diavizamant

    m. Mégarde, indavertance.

    (c.1718) CHal.ms ii. mesgarde, tr. «fari, diauïsemant

    (1876) TDE.BF 114b. Diavizamañt, s. m. V[annetais], tr. «Inadvertance.»

    (1904) DBFV 46b. diavizamant, m. pl. eu, tr. «inadvertance, méprise, mégarde.»

  • diavizded
    diavizded

    f. Imprudence.

    (1790) MG 384. ur goalgonz achapét (...) dré ziavistæd. ●(17--) VO 29. punissein men dissourciage ha en diavistæt.

    (1862) BSH 58. Piou a ouffe cavet eur sort diavisted.

  • diavizet
    diavizet

    adj. Imprudent.

    (c.1802-1825) APS 151. liès é hon diaviset assès.

    (1921) BUFA 153. Pen diavizet, e laras hi get imur. ●163. Gorteit, gorteit, dén diavizet.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...