Devri

Recherche 'digoust...' : 5 mots trouvés

Page 1 : de digoust (1) à digoustus (5) :
  • digoust
    digoust

    adj.

    (1) Attr./Épith. Bon marché.

    (1910) MBJL 60. Digoust eo digeri hencho houarn er vro-man e-kichen mac'h ê en Breiz-Izel.

    (2) Adv. Sans payer.

    (1857) HTB 210. insulti digoust an dremenidi.

    (1915) HBPR 237. hag e reaz, evel-se, digoust he studi.

  • digoustapl
    digoustapl

    adj. Bon marché.

    (1849) LLB 1679-1680. Er ruchen plouz segal, grouiet ged pluskad drein / E zou digoustaplan.

    (1904) DBFV 52b. digoustabl, adj., tr. «qui n'est pas coûteux.»

  • digoustiañs
    digoustiañs

    adj. Sans conscience.

    (1846) BAZ 94. eun den digoustians hac impi. ●(1868) FHB 202/364a. digoustianz avouallac'h evit terri he iùn. ●(1882) BAR 76. paianet digoustianz ha dizamantuz. ●(1889) ISV 385. tud digoustians, ep gouziegez na buez vad.

    (1906) KANngalon Mae 109. pa vez affer ouz tud digoustianz. ●(1924) FHAB Gouere 264. edo ive ar c'houarnamant etre tud digoustians. ●(1932) ALMA 101. at paotr digoustians. ●(1962) EGRH I 58. digoustiañs a., tr. « sans conscience. »

  • digoustiñ
    digoustiñ

    v. tr. d. Indemniser.

    (c.1718) CHal.ms ii. Indemniser, tr. «digolein, digoustein

    (1904) DBFV 52b. digoustein, v. a., tr. «indemniser.»

  • digoustus
    digoustus

    adj. Bon marché.

    (1905) BOBL 09 décembre 64/3e. eur meuz-goanv deuz ar re digoustusa.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...