Devri

Recherche 'disipl...' : 5 mots trouvés

Page 1 : de disipl (1) à disipliner (5) :
  • disipl
    disipl

    m. –ed Disciple.

    (1499) Ca 64a. Discipl. g. disciple. ●(c.1500) Cb 63b. [digest] ga. maistre en digeste / ou disciple. b. maistr pe desquebl en digest.

    (1904) DBFV 58a. disipl, m. pl. ed, tr. «disciple.» ●(1931) GUBI 229. en disipled choéjet get Sant Franséz.

  • disiplin
    disiplin

    s.

    (1) (religion) Discipline, instrument de mortification.

    (1687) MArtin 4. An Dissiplin hac ar Juniou. ●(1710) IN I 152. Ar ciliç, ar yun, an drouc viscamant, an disciplin. ●(c.1718) CHal.ms i. discipline Instrument de penitence, tr. «disciplin'.» ●Discipliner donner la discipline, tr. «Rein en disciplin', dissiplinein.» ●(17--) EN 415-416. Penos, an disiplin ? a huy ve quer cruel / da laquad ar sord se da douch ous o crohen, tr. «Comment la discipline ? vous êtes assez cruelle / pour mettre cette chose à toucher votre peau.»

    (1825) COSp 14. tauleu dichiplin. ●(1838) OVD 108-109. er rochèdeu hran, en dichipline. ●(1868) FHB 174/140a. ar gouriz-reun hag an disciplin. ●(1889) ISV 387. condaonet da zaou-ugent taol dissiplin.

    (1904) DBFV 58a. disiplin, m. pl. eu, tr. «discipline.»

    (2) Discipline (règlement).

    (c.1500) Cb 65b. Disciplin. g. discipline. l. hec disciplina / e.

    (1906) BOBL 26 mai 88/2c. bet kaset da gompagunez disiplin an Afrik !

  • disiplinañ / disipliniñ
    disiplinañ / disipliniñ

    v.

    I. V. tr. d.

    (1) Discipliner, donner la discipline.

    (c.1718) CHal.ms i. Discipliner donner la discipline, tr. «Rein en disciplin', dissiplinein

    (1904) DBFV 58a. disiplinein, v. a., tr. «donner la discipline.»

    (2) Discipliner, instruire.

    (c.1500) Cb 65b. [disciplin] disciplio / as. ac. g. discipliner / ou corriger / ou bastre. b. disciplinaff / castizaff.

    II. V. pron. réfl. En em zisiplinañ : se discipliner, se mortifier avec une discipline.

    (17--) EN 413-416. me quarach eun eubed (dont da) [e]nem disiplinan, / ne vech qued quer tantet a se, o hasuran. / Penos, an disiplin ? a huy ve quer cruel / da laquad ar sord se da douch ous o crohen, tr. «si vous aimiez un peu venir à vous discipliner, / vous ne seriez pas si tenté que cela, je vous assure. / Comment la discipline ? vous êtes assez cruelle / pour mettre cette chose à toucher votre peau.»

  • disiplinañs
    disiplinañs

    f. Discipline (règlement).

    (1499) Ca 64a. Disciplinancc. g. discipline. l. hec disciplina / e.

  • disipliner
    disipliner

    m. –ion Flagellant.

    (1904) DBFV 58a. disiplinerion, m. pl., tr. «flagellants (l'A.).»

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...