Recherche 'diskan...' : 14 mots trouvés
Page 1 : de diskan-1 (1) à diskantin (14) :- diskan .1diskan .1
adj. Qui détonne, sort du ton.
●(1732) GReg 280b. Une voix qui detonne, tr. «Un vouëz discan.»
- diskan .2diskan .2
m. –où
I. (musique)
(1) Refrain.
●(1894) BUZmornik 159. ar c'houblad kenta hag ann diskan anezhan.
●(1900) BUSF 17. Ean e hré, én é vod, kantikeu bèr, (pausén ha diskan). ●(1904) DBFV 58a. diskan, m., tr. «refrain.» ●(1913) FHAB C'hwevrer 55. An diskan a zo eaz da eïltona. ●(1924) BILZbubr 37/810. Eun toullig en korn ar vered, eun tamm douar war an arched… Na kan na diskan : ar glazou, goude an Anjelus.
(2) Kan-ha-diskan : chant tuilé breton.
●(1949) SONE 2/21. A paraître prochainement : Kan ha diskan. Chants populaires bretons recueillis, la musique par Polig Monjarret et les paroles par Albert Trévidic ou Louis Cotonnec. ●(1957) BGUE 45/3. Kroget hon es ni eùé de hoari «Kan ha Diskan», èl m'en doé groeit Loeiz Roparz, er hetan, é Poullaouen, hag Ifig Kom ar é lerh, é Spezet.
II. Dédit, rétractation.
●(1876) TDE.BF 142b. Diskan, s. m., tr. «Dédit, rétractation.»
- diskanañ / diskaniñdiskanañ / diskaniñ
v.
I. V. intr.
A. (musique)
(1) Répondre à un chant.
●(1889) ISV 41. ni a ia da ziscana ouzoc'h. ●(1889) SFA 239. Selaouit (...) an eostik o kana (...) ; ret eo d'eoc'h diskana out-han.
●(1911) BUAZperrot 751. Hag an diskanerien o tiskana outo. ●(1943) FATI 23. C'houitellat ha diskana outo [al laboused] a oa e blijadur.
(2) Cesser de chanter.
●(1872) ROU 77a. Vous ne chanterez pas touj[ours], tr. «c'hui a ziscano.»
(3) Reprendre un refrain.
●(1955) STBJ 106. Mistri-kanerien ha gwall-zañserien eo an Dardouped hervez ar vrud, ha n'eo ket laeret houmañ ganto. Pep abadenn a oa renet gant daou zañser, unan o kana hag egile o tiskana. Ken skiltrus ha ken birvidik e save ar moueziou da verka ar paz, ma sailhe an dañserien hag an dañserezed, leun a imor, en eur stoka seuliou o boutou ouz o fenn-adreñv. ●(1977) PBDZ 776. (Douarnenez) diskanañ, tr. «reprendre à la suite d'un autre chanteur.»
(4) Détonner, sortir du ton.
●(1659) SCger 43a. detonner, tr. «discana.» ●(1732) GReg 280b. Detonner, ne chanter pas juste, tr. «discana. pr. discanet.» ●927b. Ne pas bien suivre le ton, tr. «discana. pr. discanet.»
●(1904) DBFV 58a. diskañnein, v. n., tr. «détonner, chanter ou sonner faux.»
(5) Déchanter, chanter d'une autre manière.
●(1633) Nom 214a. Modos considere & frangere, minutionem citare, vel minuere : diminuer en chantant, fringotter : diminuiff ò canaff, discanaff, fringotiff, fredouniff.
B.
(1) Déchanter, se dédire.
●(1659) SCger 41a. se dedire, tr. «discana.» ●105a. retracter, tr. «discana.» ●(1732) GReg 249a. Dechanter, changer d'avis & d'opinion, en rabattre, tr. «Discana. pr. discanet.»
●(1876) TDE.BF 142b. Diskana, v. n., tr. «Se rétracter, déchanter, se démentir, se dédire.»
●(1904) DBFV 58a. diskanein, v. n., tr. «déchanter.» ●diskañnein, v. n., tr. «déchanter.» ●(1907) VBFV.fb 23a. (se) contredire, tr. «diskañnein.» ●28a. (se) démentir, tr. «diskañnein.»
(2) Diskanañ da =
●(1929) FHAB Meurzh (pajenn Breuriez-Veur ar Brezoneg) 5. gwerzennou diglotenn a ziskan da re glotennet.
II. V. tr. d. Désaccorder.
●(1659) SCger 39b. desacorder, tr. «discana.» ●(c.1718) CHal.ms i. desaccorder, tr. «discanein.»
- diskandal
- diskanerdiskaner
m. –ion
(1) Celui qui répond à un chant.
●(1876) TDE.BF 142b. Diskaner, s. m., tr. «Celui ou ceux qui répètent le refrain d'une chanson ; pl. ien.»
●(1911) BUAZperrot 751. Hag an diskanerien o tiskana outo.
(2) Homme qui détonne en chantant.
●(1732) GReg 280b. Celui qui detonne, tr. «discaner. pr. yen.»
- diskaniñdiskaniñ
voir diskanañ
- diskantdiskant
m.
I. Écaillage, action d'écailler.
II. (agriculture)
(1) Couche superficielle du gazon qu'on enlève lors du défrichage.
(2) Ober an diskant kentañ : ôter cette couche.
●(1960) EVBF I 335. Outre les expressions données plus haut, on trouve encore, pour «défricher» : (…) diskanta, ober an diskant kenta, Ploz[évet] enlever la couche superficielle (skant, écailles, diskanta pesked, écailler des poissons).
- diskantadur
- diskantañ / diskantiñdiskantañ / diskantiñ
v.
I. V. tr. d.
(1) Écailler.
●(1499) Ca 180b. exquamo / as b. discantaff. ●(1633) Nom 42a-b. Piscem desquammare, vel disquammare : escailler le poisson : discant aff (lire : discantaff) pesquet.
●(1659) SCger 46b. ecailler, tr. «discanta.» ●143b. discanta, tr. «oster les ecailles.» ●(1732) GReg 736b. Ecailler le poisson, tr. «Disqanta pesqed.»
●(1876) TDE.BF 142b. Diskañta, v. a., tr. «Ecailler, ôter les écailles du poisson.»
●(1904) DBFV 58a. diskannein, v. a., tr. «enlever une petite peau, ou des écailles.» ●diskantein, v. a., tr. «écailler.» ●(1914) DFBP 105b. ecailler, va., tr. «Diskanta.» ●(1962) EGRH I 62. diskantañ v., tr. « écailler. » ●(1977) PBDZ 797. (Douarnenez) diskantañ, tr. «écailler.»
(2) par ext. (agriculture) Enlever une mince couche de gazon, défricher superficiellement.
●(1958) ADBr lxv 4/527. (An Ospital-Kammfroud) Diskanta (écailler) peut aussi vouloir dire : «enlever une mince couche de gazon» : diskanta an tirienn. ●(1960) ADBr 1960, tome 67, n° 4, pp. 325-376).">EVBF I 335. Outre les expressions données plus haut, on trouve encore, pour «défricher» : (…) diskanta, ober an diskant kenta, Ploz[évet] enlever la couche superficielle (skant, écailles, diskanta pesked, écailler des poissons).
(3) Démolir.
●(1982) PBLS 135. (Langoned) diskantañ, tr. «démolir.»
II. V. intr. (zoologie) Muer (en plt d'un reptile).
●(1904) DBFV 58a. diskannein, v. n., tr. «changer de peau, comme la couleuvre.»
III. Diskantañ gwrac'hed : voir gwrac'h.
- diskantenniñ
- diskanter
- diskanterezdiskanterez
f. –ioù (agriculture) Déchaumeuse à dents.
●(1960) EVBF I 336. Déchaumeuse à dents (…) diskanterez, Pouldergat, Plovan.
- diskantetdiskantet
adj.
(1) Écaillé.
(2) sens fig. (en plt d'une bourse, etc.) Vidé.
●(1964) LLMM 107/421. Warc'hoazh emañ eured va merc'h henañ, evel a ouzhoc'h (lire : ouzoc'h) A-benn ma vo tremenet an traoù e vo diskantet va yalc'h !
- diskantiñdiskantiñ
voir diskantañ