Devri

Recherche 'diskoulm...' : 8 mots trouvés

Page 1 : de diskoulm-1 (1) à diskoulmus (8) :
  • diskoulm .1
    diskoulm .1

    adj. cf. digloum

    (1) Qui n'est pas noué.

    (1732) GReg 266b. Denoué, ée, non noué, tr. «Discoulm

    (1876) TDE.BF 144b. Diskoulm, adj., tr. «Dénoué, sans nœud.»

    (1931) VALL 497a. sans nœuds, tr. «diskoulm

    (2) Diskoulm diouzh : qui n'est pas lié à.

    (1913) FHAB Genver 9. Beteg ar bloaz 1532 Breiz a ioa diskoulm diouz Bro-C'hall.

  • diskoulm .2
    diskoulm .2

    m. Dénouement. cf digloum

    (1732) GReg 266b. Denouement, tr. «Discoulm

  • diskoulm .3
    diskoulm .3

    voir diskoulmañ

  • diskoulmadenn
    diskoulmadenn

    f. –où Solution d'un problème.

    (1931) VALL 594a. solution d'un problème, tr. «diskoulmadenn f.»

  • diskoulmadur
    diskoulmadur

    m. Dénouement. voir digloum

    (1732) GReg 266b. Denouement, tr. «discoulmadur

  • diskoulmañ / diskoulm
    diskoulmañ / diskoulm

    v. voir digloum

    I. V. tr. d. Délacer, dénouer.

    (1659) SCger 42a. denouer, tr. «discoulma.» ●(c.1718) CHal.ms i. denoüer, tr. «diglomein, disclomein, diuroüillein.» ●(1732) GReg 266b. Denouer, tr. «Discoulma. pr. discoulmet

    (1867) FHB 138/270b. diskoulm he voutou. ●(1876) TDE.BF 144b. Diskoulma, v. a., tr. «Dénouer.» ●(1890) MOA 85. dis-koulma, tr. «dénouer.»

    (1904) DBFV 51b. disklommein, v. a., tr. «dénouer.» ●(1907) MVET 110. Ar goveller a ziskoulmas al las.

    II. V. intr.

    (1) (en plt de la langue, organe) Se délier.

    (1904) ARPA 136. Kerkent (...) liamm he deod a ziscoulmas, hag e prezege freas.

    (2) (en plt d'un manche d'outil) Se rompre au niveau d'un nœud.

    (1957) ADBr lxiv 4/456. (An Ospital-Kammfroud) Diskloumma : v. – signifie aussi : se casser, se rompre au niveau d'un nœud (en parlant d'un manche d'outil) : en eur blomma e 'forhad kolo, ez eo diskloummet an troad-forh gantañ.

    (3) (en plt d'un enfant rachitique) Se dénouer, commencer sa croissance.

    (1952) LLMM 32-33/134. (Douarnenez) Kac'het ar fall gantañ : eus ur bugel, chomet izil betek-hen, a grog da greskiñ en un taol ; diskoulmet eo neuze. ●(1976) HYZH 108/5. (Douarnenez) 'benn ar blavezh goude noe diskoulmet, kar or c'hreiz-den mat a va. ●86. diskoulmet : a noe diskoulmet, e oa krog da greskiñ.

    (4) (en plt d'un membre) Se dénouer.

    (1907) PERS 378. he zivesker a ziskoulmaz ive.

  • diskoulmet
    diskoulmet

    adj. (en plt d'un membre) Dénoué.

    (1907) PERS 288. gar ar bugel a oa diskoulmet, ha raktal e valeaz.

  • diskoulmus
    diskoulmus

    adj. Résoluble.

    (1931) VALL 652b. Résoluble, tr. «diskoulmus

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...