Recherche 'disliv...' : 6 mots trouvés
Page 1 : de disliv-1 (1) à dislivin (6) :- disliv .1disliv .1
adj.
I.
(1) Sans couleur.
●(1499) Ca 65a. Disliu. g. descoulorable / ou mal coulore.
●(1659) SCger 143b. dislivv, tr. «pasle.» ●(1732) GReg 221a. Sans couleur, qui n'a point de couleur, tr. «Disliv. disliou.»
●(1909) FHAB C'hwevrer 44. louzeier disliv ha morfount hor parkeier.
(2) Décoloré.
●(1904) DBFV 55b. disliù, adj., tr. «décoloré.» ●(1931) VALL 188b. Décoloré, tr. «disliou.»
(3) (en plt de qqn) Pâle, livide.
●(c.1718) CHal.ms i. blesme, tr. «glas, disliu'.» ●(c.1718) CHal.ms ii. liuide, tr. «disliu', blem'.» ●(c.1718) CHal.ms iii. Il est deuenu pasle comme la mort, tr. «deit é quen trist' el maruu', deit é deuout blem, glas, disliu' el er maruu'.»
●(1860) BAL 114. Pa vezo va divoc'h disliv. ●(1876) TDE.BF 146a. Disliv, adj., tr. «Blême, livide, décoloré, parlant des personnes.»
●(1902) PIGO I 101. e zremm disliv. ●(1904) DBFV 55b. disliù, adj., tr. «pâle.» ●(1907) PERS 212. he vizaj ken disliv ha ken treut. ●(1914) DFBP 199b. livide, tr. «Disliou.»
II. sens fig.
(1) Sans intérêt.
●(1921) FHAB Genver 4. kazetennou gallek, divlaz ha disliou.
(2) (en plt de qqn) (?) Sans valeur ; sans étiquette (?).
●(1906) BOBL 10 février 73/2d. Erru eo skuiz Breiz-Izel gant deputeed neant ha disliou.
III. Disliv evel ar marv : voir marv.
- disliv .2
- dislivadur
- dislivañ / disliviñdislivañ / disliviñ
v.
I. V. intr.
(1) Perdre sa couleur, passer.
●(1882) BAR vii. Bokejou ar bed-ma ne badont ket ; ne reont nemet gouevi ha disliva.
(2) Déteindre.
●(1499) Ca 65a. Disliuaff. g. destaindre.
●(1659) SCger 43a. deteindre, tr. «disliua.»
●(1977) PBDZ 762. (Douarnenez) disliviñ, tr. «déteindre.»
(3) Blêmir.
●(c.1718) CHal.ms i. blemir, tr. «glasein disliüein.»
II. V. tr. d.
(1) Ôter la couleur, décolorer.
●(1659) SCger 37b. defigurer, tr. «disliua.» ●144a. disliua, tr. «oster la couleur.»
●(1732) GReg 221a. Oter la couleur, tr. «Disliva. pr. dislivet.» ●251a. Decolorer, faire perdre de la couleur, tr. «Disliva. pr. dislivet. Van[netois] disliüeiñ. pr. disliüet.»
●(1876) TDE.BF 146a. Disliva, v. a., tr. «Décolorer, déteindre.»
●(1904) DBFV 55b. disliùein, v. a., tr. «décolorer.» ●(1931) VALL 188b. donner une mauv. coloration, tr. «disliva.»
(2) sens fig. Dislivañ gevier =
●(1927) LZBt Genver 7. lakât bemde eur veraden sklêrijen en spered an dud, da disliouan ar gevier a dall anê.
- dislivetdislivet
adj.
(1) (en plt de qqc.) Décoloré, déteint.
●(c.1500) Cb 66a. g. estaint. b. disluet.
●(1732) GReg 221a. Qui a perdu sa couleur, tr. «Dislivet.» ●279b. Deteint, tr. «Dislivet.»
●(1838-1866) PRO.tj 194. sellit euz hounnez, dislivet he zavanjer. ●(1877) EKG I 231. diou kazul dislivet. ●(1879) ERNsup 151. dislivet, Gom[menec'h] ; disliwet, Pleud[aniel], Lang[oat], (gilet) à couleur changeante.
●(1902) PIGO I 203. eur goz chupen berlaj dislivet. ●(1942) DADO 7. Gwisket eo gant eur c’hoz stammenn dislivet hag eur bragou gant meur a dakon.
(2) (en plt de qqn) Blême, pâle, blafart.
●(c.1680) NG 677. Quen disliuet voy he map.
●(1877) FHB (3e série) 40/313b. eur c'hlasker paour, klan, dislivet ha disnaonet.
●(1902) PIGO I 51. e zremm dislivet. ●(1903) BTAH 109. ma ieuzou dislivet, tr. «mes lèvres décolorées.» ●(1904) KANngalon Du 260. He groc'hen dislivet, he vleo korvigellet. ●(1921) LZBt Here 3. O dremmou disliouet.
- disliviñdisliviñ
voir dislivañ