Devri

Recherche 'disliv...' : 6 mots trouvés

Page 1 : de disliv-1 (1) à dislivin (6) :
  • disliv .1
    disliv .1

    adj.

    I.

    (1) Sans couleur.

    (1499) Ca 65a. Disliu. g. descoulorable / ou mal coulore.

    (1659) SCger 143b. dislivv, tr. «pasle.» ●(1732) GReg 221a. Sans couleur, qui n'a point de couleur, tr. «Disliv. disliou

    (1909) FHAB C'hwevrer 44. louzeier disliv ha morfount hor parkeier.

    (2) Décoloré.

    (1904) DBFV 55b. disliù, adj., tr. «décoloré.» ●(1931) VALL 188b. Décoloré, tr. «disliou

    (3) (en plt de qqn) Pâle, livide.

    (c.1718) CHal.ms i. blesme, tr. «glas, disliu'.» ●(c.1718) CHal.ms ii. liuide, tr. «disliu', blem'.» ●(c.1718) CHal.ms iii. Il est deuenu pasle comme la mort, tr. «deit é quen trist' el maruu', deit é deuout blem, glas, disliu' el er maruu'.»

    (1860) BAL 114. Pa vezo va divoc'h disliv. ●(1876) TDE.BF 146a. Disliv, adj., tr. «Blême, livide, décoloré, parlant des personnes.»

    (1902) PIGO I 101. e zremm disliv. ●(1904) DBFV 55b. disliù, adj., tr. «pâle.» ●(1907) PERS 212. he vizaj ken disliv ha ken treut. ●(1914) DFBP 199b. livide, tr. «Disliou

    II. sens fig.

    (1) Sans intérêt.

    (1921) FHAB Genver 4. kazetennou gallek, divlaz ha disliou.

    (2) (en plt de qqn) (?) Sans valeur ; sans étiquette (?).

    (1906) BOBL 10 février 73/2d. Erru eo skuiz Breiz-Izel gant deputeed neant ha disliou.

    III. Disliv evel ar marv : voir marv.

  • disliv .2
    disliv .2

    m. Pâleur, lividité.

    (1907) BOBL 14 décembre 168/2a. spontet gand an disliou a oa war fas e vignon. ●(1924) BILZbubr 37/809. sklas ar maro en he c'herc'hen, hag an disilou (lire : disliou) war he zal.

  • dislivadur
    dislivadur

    m. Lividité.

    (1732) GReg 579b. Lividité, tr. «Dislivadur

  • dislivañ / disliviñ
    dislivañ / disliviñ

    v.

    I. V. intr.

    (1) Perdre sa couleur, passer.

    (1882) BAR vii. Bokejou ar bed-ma ne badont ket ; ne reont nemet gouevi ha disliva.

    (2) Déteindre.

    (1499) Ca 65a. Disliuaff. g. destaindre.

    (1659) SCger 43a. deteindre, tr. «disliua

    (1977) PBDZ 762. (Douarnenez) disliviñ, tr. «déteindre.»

    (3) Blêmir.

    (c.1718) CHal.ms i. blemir, tr. «glasein disliüein

    II. V. tr. d.

    (1) Ôter la couleur, décolorer.

    (1659) SCger 37b. defigurer, tr. «disliua.» ●144a. disliua, tr. «oster la couleur.»

    (1732) GReg 221a. Oter la couleur, tr. «Disliva. pr. dislivet.» ●251a. Decolorer, faire perdre de la couleur, tr. «Disliva. pr. dislivet. Van[netois] disliüeiñ. pr. disliüet

    (1876) TDE.BF 146a. Disliva, v. a., tr. «Décolorer, déteindre.»

    (1904) DBFV 55b. disliùein, v. a., tr. «décolorer.» ●(1931) VALL 188b. donner une mauv. coloration, tr. «disliva

    (2) sens fig. Dislivañ gevier =

    (1927) LZBt Genver 7. lakât bemde eur veraden sklêrijen en spered an dud, da disliouan ar gevier a dall anê.

  • dislivet
    dislivet

    adj.

    (1) (en plt de qqc.) Décoloré, déteint.

    (c.1500) Cb 66a. g. estaint. b. disluet.

    (1732) GReg 221a. Qui a perdu sa couleur, tr. «Dislivet.» ●279b. Deteint, tr. «Dislivet

    (1838-1866) PRO.tj 194. sellit euz hounnez, dislivet he zavanjer. ●(1877) EKG I 231. diou kazul dislivet. ●(1879) ERNsup 151. dislivet, Gom[menec'h] ; disliwet, Pleud[aniel], Lang[oat], (gilet) à couleur changeante.

    (1902) PIGO I 203. eur goz chupen berlaj dislivet. ●(1942) DADO 7. Gwisket eo gant eur c’hoz stammenn dislivet hag eur bragou gant meur a dakon.

    (2) (en plt de qqn) Blême, pâle, blafart.

    (c.1680) NG 677. Quen disliuet voy he map.

    (1877) FHB (3e série) 40/313b. eur c'hlasker paour, klan, dislivet ha disnaonet.

    (1902) PIGO I 51. e zremm dislivet. ●(1903) BTAH 109. ma ieuzou dislivet, tr. «mes lèvres décolorées.» ●(1904) KANngalon Du 260. He groc'hen dislivet, he vleo korvigellet. ●(1921) LZBt Here 3. O dremmou disliouet.

  • disliviñ
    disliviñ

    voir dislivañ

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...