Devri

Recherche 'divarr...' : 13 mots trouvés

Page 1 : de divarr-1 (1) à divarrin (13) :
  • divarr .1
    divarr .1

    adj. Émondé.

    (1982) PBLS 180. (Sant-Servez-Kallag) divarr, tr. «sans branches.»

  • divarr .2
    divarr .2

    m. Émondes.

    (c.1718) CHal.ms i. esmondes, tr. «discourr' diuarr' bouscalm'.»

    (1962) EGRH I 66. divarr m., tr. « émondes. »

  • divarr .3
    divarr .3

    adj. Qui n’est pas comble. cf. barr .1

    (1962) EGRH I 66. divarr a., tr. « non comble. »

  • divarradeg
    divarradeg

    f. –où Émondage en commun.

    (1879) ERNsup 146. divarradek (gwe) réunion pour émonder les arbres Trév[érec].

  • divarradur
    divarradur

    m.

    (1) Émondes.

    (1732) GReg 333a. Emondes, branches coupées, tr. «divarradur

    (1931) VALL 250a. Émondes, tr. «divarradur m.» ●(1934) BRUS 260. Des émondes, tr. «divaradur.» ●(1962) EGRH I 66. divarradur m., tr. « émondes. »

    (2) Élagage.

    (1962) EGRH I 66. divarradur m., tr. « élagage. »

  • divarrañ / divarriñ
    divarrañ / divarriñ

    v. tr. d.

    I. Émonder.

    (1499) Ca 66b. Diuarraff vide in discourraff. cest tout vn.

    (1659) SCger 46b. ebrancher, tr. «divarra.» ●144a. diuarra, tr. «emonder.» ●(c.1718) CHal.ms i. Esbrancher, tr. «discourrein, diuarrein, bouscalm'.» ●(1732) GReg 312b. Ebrancher, couper les branches d'un arbre, tr. «Divarra. pr. divarret.» ●333a. Emonder, tr. «Van[netois] divarreiñ

    (1857) CBF 82. Divarrit ar gwez frouez, tr. «Taillez les arbres fruitiers.» ●(1876) TDE.BF 154a. Divarra, v. a., tr. «Ebrancher, émonder, tailler les arbres.»

    (1922) EOVD 16. mal é divarein ha taillein er gué. ●(1924) DIHU 162/190. divarein er hoed taill. ●(1930) DIHU 231/139. é tivarein koed. ●(1935) BREI 400/4b. o tivarra eur wezenn. ●(1962) EGRH I 66. divarrañ v., tr. « émonder, élaguer. »

    II. par ext.

    (1) Enlever les extrémités.

    (1909) BROU 227. (Eusa) Enlever les extrémités, tr. «Divarra ar bléo, ar baro…»

    (2) Ôter (ce qui forme le comble).

    (1932) BRTG 78. er hah e ia ar ur chudellad de zivârein er hoastel anehi. ●(1962) EGRH I 66. divarrañ v., tr. « enlever le trop plein. »

    III. sens fig. =

    (1942) DHKN 69. aveit divarein leuiné ou halon. ●(1942) DIHU 376/143. divarein é galon.

  • divarrañsañ
    divarrañsañ

    v. tr. d. Émonder.

    (1982) PBLS 92. (Langoned) divarrañsañ, tr. «élaguer les petites branches sur le tronc, ou les branches maîtresses d'un arbre.» ●247. divarrañsañ semble être le mélange de deux vb. de S-Servais synonymes divarrañ et dirañsañ.

  • divarregezh
    divarregezh

    f. Incompétence.

    (1931) ANDO 11. kavout abeg em divarregez.

  • divarrek
    divarrek

    adj. Incapable, infoutu.

    (1929) SVBV 62. gouezidi peurzu, divarrek, ar c'halz anezo, da ober eur c'hraf. ●(1936) IVGA 87. divarrek, peurliesa, pe zic'hoant, da lakaat o huñvre da zont da wir... ●(1960) PETO 87. Daouarn youd : Daouarn gourd, dinerz, divarrek da zerc'hel peg. ●(1968) BAHE 56/7. ur bagad bajaneien divarrek da uhelaat, divarrek da zeskiñ mann.

  • divarrennañ / divarrenniñ
    divarrennañ / divarrenniñ

    v. tr. d.

    (1) Enlever les barres.

    (1914) DFBP 76b. débarrer, tr. «Divarrenna.» ●(1977) PBDZ 768. (Douarnenez) divarrenniñ, tr. «enlever les barres.»

    (2) spécial. Ôter la bâcle, la barre de fermeture intérieure.

    (1659) SCger 40a. debarrer, tr. «diuarenna

    (1876) TDE.BF 154a. Divarrenna, v. a., tr. «Ouvrir, parlant d'une porte fermée avec une barre intérieure.»

    (1931) VALL 183a. Débarrer, tr. «divarrenna

  • divarrer
    divarrer

    m. –ion Émondeur.

    (1732) GReg 333a. Emondeur, celui qui émonde les arbres, tr. «divarrer. p. yen. Van[netois] divarrour. p. yon, yan

    (1939) RIBA 84. Peh mechér é hou hani ? Diskarour ? Divarour ? Fagotour ? Divrazour ? Heskennour ? Hanochour ? Kordennour ?...

  • divarret
    divarret

    adj. Bezañ evel ur wezenn divarret : voir gwezenn.

  • divarriñ
    divarriñ

    voir divarrañ

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...