Devri

Recherche 'divarr...' : 13 mots trouvés

Page 1 : de divarr-1 (1) à divarrin (13) :
  • divarr .1
    divarr .1

    adj. Émondé.

    ●(1982) PBLS 180. (Sant-Servez-Kallag) divarr, tr. «sans branches.»

  • divarr .2
    divarr .2

    m. Émondes.

    ●(c.1718) CHal.ms i. esmondes, tr. «discourr' diuarr' bouscalm'.»

    ●(1962) EGRH I 66. divarr m., tr. « émondes. »

  • divarr .3
    divarr .3

    adj. Qui n’est pas comble. cf. barr .1

    ●(1962) EGRH I 66. divarr a., tr. « non comble. »

  • divarradeg
    divarradeg

    f. –où Émondage en commun.

    ●(1879) ERNsup 146. divarradek (gwe) réunion pour émonder les arbres Trév[érec].

  • divarradur
    divarradur

    m.

    (1) Émondes.

    ●(1732) GReg 333a. Emondes, branches coupées, tr. «divarradur.»

    ●(1931) VALL 250a. Émondes, tr. «divarradur m.» ●(1934) BRUS 260. Des émondes, tr. «divaradur.» ●(1962) EGRH I 66. divarradur m., tr. « émondes. »

    (2) Élagage.

    ●(1962) EGRH I 66. divarradur m., tr. « élagage. »

  • divarrañ / divarriñ
    divarrañ / divarriñ

    v. tr. d.

    I. Émonder.

    ●(1499) Ca 66b. Diuarraff vide in discourraff. cest tout vn.

    ●(1659) SCger 46b. ebrancher, tr. «divarra.» ●144a. diuarra, tr. «emonder.» ●(c.1718) CHal.ms i. Esbrancher, tr. «discourrein, diuarrein, bouscalm'.» ●(1732) GReg 312b. Ebrancher, couper les branches d'un arbre, tr. «Divarra. pr. divarret.» ●333a. Emonder, tr. «Van[netois] divarreiñ.»

    ●(1857) CBF 82. Divarrit ar gwez frouez, tr. «Taillez les arbres fruitiers.» ●(1876) TDE.BF 154a. Divarra, v. a., tr. «Ebrancher, émonder, tailler les arbres.»

    ●(1922) EOVD 16. mal é divarein ha taillein er gué. ●(1924) DIHU 162/190. divarein er hoed taill. ●(1930) DIHU 231/139. é tivarein koed. ●(1935) BREI 400/4b. o tivarra eur wezenn. ●(1962) EGRH I 66. divarrañ v., tr. « émonder, élaguer. »

    II. par ext.

    (1) Enlever les extrémités.

    ●(1909) BROU 227. (Eusa) Enlever les extrémités, tr. «Divarra ar bléo, ar baro…»

    (2) Ôter (ce qui forme le comble).

    ●(1932) BRTG 78. er hah e ia ar ur chudellad de zivârein er hoastel anehi. ●(1962) EGRH I 66. divarrañ v., tr. « enlever le trop plein. »

    III. sens fig. =

    ●(1942) DHKN 69. aveit divarein leuiné ou halon. ●(1942) DIHU 376/143. divarein é galon.

  • divarrañsañ
    divarrañsañ

    v. tr. d. Émonder.

    ●(1982) PBLS 92. (Langoned) divarrañsañ, tr. «élaguer les petites branches sur le tronc, ou les branches maîtresses d'un arbre.» ●247. divarrañsañ semble être le mélange de deux vb. de S-Servais synonymes divarrañ et dirañsañ.

  • divarregezh
    divarregezh

    f. Incompétence.

    ●(1931) ANDO 11. kavout abeg em divarregez.

  • divarrek
    divarrek

    adj. Incapable, infoutu.

    ●(1929) SVBV 62. gouezidi peurzu, divarrek, ar c'halz anezo, da ober eur c'hraf. ●(1936) IVGA 87. divarrek, peurliesa, pe zic'hoant, da lakaat o huñvre da zont da wir... ●(1960) PETO 87. Daouarn youd : Daouarn gourd, dinerz, divarrek da zerc'hel peg. ●(1968) BAHE 56/7. ur bagad bajaneien divarrek da uhelaat, divarrek da zeskiñ mann.

  • divarrennañ / divarrenniñ
    divarrennañ / divarrenniñ

    v. tr. d.

    (1) Enlever les barres.

    ●(1914) DFBP 76b. débarrer, tr. «Divarrenna.» ●(1977) PBDZ 768. (Douarnenez) divarrenniñ, tr. «enlever les barres.»

    (2) spécial. Ôter la bâcle, la barre de fermeture intérieure.

    ●(1659) SCger 40a. debarrer, tr. «diuarenna.»

    ●(1876) TDE.BF 154a. Divarrenna, v. a., tr. «Ouvrir, parlant d'une porte fermée avec une barre intérieure.»

    ●(1931) VALL 183a. Débarrer, tr. «divarrenna.»

  • divarrer
    divarrer

    m. –ion Émondeur.

    ●(1732) GReg 333a. Emondeur, celui qui émonde les arbres, tr. «divarrer. p. yen. Van[netois] divarrour. p. yon, yan.»

    ●(1939) RIBA 84. Peh mechér é hou hani ? Diskarour ? Divarour ? Fagotour ? Divrazour ? Heskennour ? Hanochour ? Kordennour ?...

  • divarret
    divarret

    adj. Bezañ evel ur wezenn divarret : voir gwezenn.

  • divarriñ
    divarriñ

    voir divarrañ

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...