Devri

Recherche 'lantig...' : 3 mots trouvés

Page 1 : de lantig (1) à lantigennus (3) :
  • lantig
    lantig

    m. –ed local.

    (1) Paysan.

    (1952) LLMM 34/44. (Douarnenez) Lentig –ed : kouer. ●(1976) HYZH 108/8. (Douarnenez) d’ar zadorn a vie toud al lantiked e verzhiñ al lugumaj. ●86. lantik : paotr diwar ar maez. ●(1977) PBDZ 330. (Douarnenez) lantiged, tr. «garçons de la campagne.»

    (2) Homme du pays bigouden.

    (1952) LLMM 31/56. (Douarnenez) Gwaz ur vigoudenn a zo : ur bigoudenner, e D[ouarnene]z un neizh-big pe ul lentig e Pouldergad, ur bigoudenner pe un dran Doue e Kemper. ●(1985) ANEX 178. les hommes de la région s'appellent eux-mêmes Bigouter, les autres les nomment Lantig (lent, timide, maladroit).

    (2005) SEBEJ 106. (Ar Yeuc’h) les Lantik, hommes du pays bigouden, tout de noir vêtus.

    (3) Homme de Mahalon, Meilars et Poullan.

    (1986) HYZH 169/98. Lantik : homme de Mahalon, Meilars; hommes de Poullan.

  • lantigenn
    lantigenn

    f. (anatomie) Landie, petites lèvres de la vulve.

    (1499) Ca 120b. Lantiguenn. g. landie du con. l. hec tentigo/ginis. ●(c.1500) Cb. Lantiguenn. g. landie du con. l. hec tentigo/is. ●(1521) Cc. Lantiguenn. ga. landie. lat. hec tentigo/nis.

  • lantigennus
    lantigennus

    adj. Qui a de grandes landies.

    (c.1500) Cb [lantigennus]. Jnde tentiginosus qui a grande landie. l. lantiguennus. ●(1521) Cc [lantigennus]. Unde tentiginosus qui a grande landie. l. lantiguennus.

Ce site utilise des cookies pour son fonctionnement.En savoir plus...