Recherche 'monkl...' : 5 mots trouvés
Page 1 : de
monkl (1) à
monkluzez (5) :
- monkl
monkl adj. Nasillard.
●(c.1718) CHal.ms iii. nazar, nazillar, tr. «mannous, moncl.»
- monkliñ / monklañ
monkliñ / monklañ v. tr. Nasiller.
●(c.1718) CHal.ms III 8. naziller, tr. «manouzein, monclein.» ●13.Il parle du nez, tr. «manous é, manousein ara monclein ara.»
●(1982) PBLS 89. (Langoned) monkañ, tr. «parler du nez.»
- monklus
monklus adj. Nasillard.
●(1732) GReg 649b-650a. Nasilleur, tr. «tud monclus. tud monclous.»
●(1876) TDE.BF 464a. Moñkluz, s. m. C[ornouaille], tr. «Nasillard.»
●(1924) BILZbubr 39/868. monkus a oa eun tammig. ●Monkus, tr. «nasillard.»
- monkluz
monkluz m. –ed Nasilleur.
●(1732) GReg 649b-650a. Nasilleur, tr. «monclus. p. monclused. monclous. p. moncloused»
●(1876) TDE.BF 464a. Moñkluz, adj. C[ornouaille], tr. «Nasillard.»
- monkluzez
monkluzez f. –ed Nasillarde.
●(1876) TDE.BF 464a. Moñkluzez, s. f. C[ornouaille], tr. «Nasillarde.»