Recherche 'skudell...' : 8 mots trouvés
Page 1 : de skudell (1) à skudeller (8) :- skudellskudell
f. –où, skudilli
I.
(1) Écuelle.
●(1499) Ca 182b. Scudell. g. escuelle. (…) b. scudell bras. ●(1633) Nom 161b. Lanx, magis, discus : plat ou escuelle large : plat pe scudell ledan, pezell, scudell-dorz. ●Scutella, scutula : escuelle : scudell. ●162b. Gabatæ : plats, escuelles : pladou, scudellou.
●(1659) SCger 48a. ecuelle, tr. «scudell p. scudilli.» ●171a. scudel p. scudili, tr. «écuelle.» ●(1710) IN I 274. ouz ar plajou hac ar scudellou. ●(1732) GReg 321b. Écuelle, ustencile de table, tr. «Scudell. p. scudellou, scudilly.» ●Écuelle de terre, tr. «Scudell bry.» ●Écuelle à oreilles, tr. «Scudell scoarnecq.» ●(1790) MG 74. torrein e rér ur plad, pé ur scudèll.
●(1840) EBB 13. er goupène ou chudelle, tr. « sébile (pour boire le cidre par rasades) ».
●(1852) MML 105. scul, loa, plad, oll ho darc'hae gant-he. ●(1866) BOM 24. Gwin leiz ar skul ! ●(1876) TDE.BF 578b. Skudell, s. f., tr. «Ecuelle.» ●(1878) EKG II 71-72. ar parailler leun a skudellou.
●(1902) PIGO I x. gwalc'het ar skullo. ●(1904) DBFV 39a. chudel, skudel, f. pl. –lleu, tr. «écuelle.» ●(1964) YHAO 121. un nebeud skudilli. ●(1970) GSBG 139. (Groe) skudell, tr. «écuelle (à deux anses).»
(2) Plateau de balance.
●(1732) GReg 76b. Bassin, ou, plateau, de balance, tr. «Scudell ar balançz. p. scudellou, ou, scudily.»
●(1876) TDE.BF 578b. Skudell, s. f., tr. «Plateau de balance.» ●(18--) SAQ II 206. Var unan deuz diou skudel ar valanz.
(3) Couvercle de baratte.
●(1970) GSBG 139. (Groe) skudell, tr. «couvercle de la baratte (plateau de bois rond, percé au centre.»
(4) fam. Serriñ e skudell : se taire.
●(1964) YHAO 127-128. «Teod milliget !» a c'hourdrouzas kabiten al laeron, «serr da skudell pe e kouezho dichañs warnomp !»
II.
(1) Troet eo ar skudell war he c'hement all : la chance a tourné.
●(1890) (L) MOA 497. Le vent, la boule a tourné, tr. J. Moal «troet eo ar skudell var he c'hement all (Fam.)»
(2) Skuilhañ e skudellad : se compromettre.
●(1898) MELu IX 285. Skuilled eo ho skudellad gant-hô, tr. E. Ernault «Ils ont versé leur écuellée (perdu leur crédit par de sottes démarches; ils se sont compromis) Hing., 38.»
- skudell-c'horo
- skudell-doazskudell-doaz
f. skudelloù-toaz (boulangerie) Mesure pour la pâte.
●(1857) CBF 71. Gan-en ez ai ar skudel-doaz, tr. «J'emporterai avec moi la mesure pour la pâte.»
- skudell-dorzhskudell-dorzh
f. skudelloù-torzh (boulangerie) Récipient pour porter le pain au four.
●(1633) Nom 161b. Lanx, magis, discus : plat ou escuelle large : plat pe scudell ledan, pezell, scudell-dorz.
●(1732) GReg 508b. Jatte à porter la pâte au four, tr. «Scudell dorz. p. scudellou dorz.»
●(1876) TDE.BF 578b. Skudell-dorz, s. f., tr. «Ecuelle en bois ou jatte pour porter la pâte au four.»
●(1927) GERI.Ern 560. skudell-dorz, tr. «jatte pour porter la pâte au four.»
- skudell-noz
- skudell-zour
- skudelladskudellad
f. & adv. –où
(1) F. Contenu d'une écuelle.
●(1659) SCger 171a. scudellat, tr. «vne escuellée.» ●(1732) GReg 321b. Écuellée, tr. «Scudellad. p. scudelladou.» ●Une bonne éculée de potage, tr. «Ur scudellad vad a soubenn.» ●(1790) MG 276. ur scudellad-vad a subèn.
●(1829) IAY 34. eur scullat cafe dre læz. ●(1834) SIM 130. ur scudellad dour berv. ●(1866) LZBt Gouere 143. eur skudellad vad a riz. ●(1876) TDE.BF 578b. Skudellad, s. f., tr. «Une écuelle pleine.» ●(1877) EKG I 51. Eur skudellad vara, eur meudad holenn.
●(1900) ANDP 4. eur skulad jist. ●(1904) DBFV 39a. chudellad, skudellad, f. pl. eu, tr. «écuellée.» ●(1907) PERS 16. eur skudellad souben domm. ●(1908) FHAB Du 327. Gant eur skudellat leaz-teo. ●(1921) BUFA 30. é chudellad.
(2) Adv. A-skudellad : à verse.
●(c.1718) CHal.ms iv. Il pleut a verse, tr. «glaü ara a scudelat.» ●(1744) L'Arm 21b. A-verse, tr. «A-squdelatt.»
●(1904) DBFV 39a. a chudellad, tr. «(il pleut) à verse.» ●(1934) BRUS 100. A verse, tr. «a skudellad.»
- skudeller